Tant és així que crec que passaré el mes d'agost aqui, gaudint de la meva terra i els meus i després m'agradaria tornar.
22/7/08
Ja estic a Barcelona
Tant és així que crec que passaré el mes d'agost aqui, gaudint de la meva terra i els meus i després m'agradaria tornar.
17/7/08
Caram amb les mandocretes!!!
Algun convidat, tot i ignorar la meva maladestressa amb les croquetes, va portar menjar suplementari, que vull agrair... Unes alberginies que establen terribles!!!
Gràcies Carlo!!!
Al final va ser un sopar molt emotiu, amb una gent que fa tres mesos no coneixia (gairebé ningu...) i ara em sento molt propers a ells... De vegades no fa falta molt de temps, per crear vincles amb gent, només coses en comú, en aquest cas, les mandocretes!!! ;-)
15/7/08
He inventat les mandocretes!!!
10/7/08
on és la casa!!!
La foto del nen corrent despavorit a per mes rajoles. Ojo amb el materia d'obra per emnig i els palets a darrera!!!
Allà va treballar fins i tot el gos!!
Finestres obertes perquè s'asequi rapid la pintura i la germana i el novio amagant cubells de runa com si fesin trafic de droga!!
Moraleja: Encara que llogeu una casa a Irlanda, si és a Finglas, porteu una guia d'hotels a la maleta...
8/7/08
Senyals extranyes...
Si no les enverimem , les ovelles se'ns ho mengen tot a irlanda....
Es veu que la gent cau al vuit amb facilitat...
I no nomes la gent....
Algu enten algo...
Aquesta darrera es sense comentari....
Au tu, mateix...
3/7/08
Aniersari de la Caren
Ahi ahi, les supercuineres!!!
Demano discuilpes a liturgia espanyola per servir la Sangria en un cubell de fregar. Sense que serveixi d'excusa, val a dir que era recient comprat... jejeje Sort que hi habia algu que la servia amb molta gracia!!!
L'alinieacio al complert del equip del Ajax!
Amb pastis d'aniversari i tot!!!
La festa de vegades trascendeix en hores no decents a un PUB (a on hem d'anar si no a Irlanda, l'unica alternativa possible es una esglesia...)
I van arribar les orelles i la cua de conillet de... (mare de deu)
Quan es porten moltes hores de celebracio i cansanci (per dir-ho finament) en el cos, es l'hora de comencar jocs que a ulls d'altra gent no tenen gaire sentit, jocs on es sembla una colla de torrats que intenten passar-se un carnet de identitat sense mans, que nomes es fan en aquests precisos moments {o en un curs de risoterapia... ;-) i com si la vida t'hi anes en aixo i qualsevol cosa, per insignificant que sigui serveix per riure... pero NO!!! es la forma de mostrar que l'esser huma disposa d'unes capacitats intelectuals superiors a altres especies i per aquest motiu te garantida la supervivencia en aquest planeta... jejeje
FECILITATS CAREN!!!