Ja torno a ser a Dublin

Avui dilluns a les 11:50 del matí he arribat després de passar uns dies magnifics a Barcelona i Donosti. El dimecres passat a les 21:30 vaig arribar a l'aeroport de Girona via Ryanair. M'esperaven dos dies molt atrafegats i amb moltes gestions. També em feia molta il·lusió visitar la demarcació del Vallès Oriental l'associació d'afectats de fibromiàlgia amb la que vaig col·laborar més de 5 anys i que em sento com a la familia. El divendres, van seguir les gestions i un cop acabades les gestions em disposava a passar el capdesetmana a Donosti, amb sis molt bons amics a fer una visita a les sidreries i la nostra mare putativa ,Vicenta Aristizabal. Poc m'esperava el que em vaig trobar.Va ser un capdesetmana magnific, ple d'emocions i sensacions que son dificils de descriure. En resum, ens ho vam passar bomba i va ser com quan feiem les escursions a l'agrupament escolta. Molt riure i molt companyerisme en un entorn idilic. Gràcies familia i amics per aquest magnific regal!

Demà cap a Barcelona

Demà dijous a les 18:30 agafaré un avió de Ryanair amb destinació Barcelona per fer un parell de tramits personals que requereixen que em desplaci i de pas fer una escapadeta amb els meus amics Otger, Camil, Joan, Jordi, Sergi i Carles al País Vasc a fer una visita a les meves estimades sidreries de Astigarraga. Tinc prevista la tornada dilluns 30 i el blog romandrà "tancat per vacanves" fins llavors :-)
Barcelona, allà vaig!!!!

Moment històric

Aquest cap de setmana s'ha viscut un moment historic a Irlanda. Després de 61 anys sense guanyar el trofeu sis nacions de rugby, des de l'any 1948 fins al 2009, Irlanda ha tornat a guanyar-lo. Es una competició que es juga cada any entre sis paisos (França, Gales, Anglaterra, Escocia, Italia i Irlanda) i tot i el bon estat de forma de la selecció Irlandesa, molt ha plogut des de la darrera vegada que Irlanda es va fer amb el trofeig.
Aquest any, i en contra de totes les prediccions, s'ha fet amb el titol en un partit molt emocionant contra Gales, el segon classificat, i on fins el darrer minut no es va decidir qui seria el campió, degut l'ajustat marxador. Mai havia seguit una competició de tant aprop i segueixo impressionat per la brutalitat d'aquest joc on al acabar el partit es normal veure sang per tot arreu. Tot i això crec que val la pena veure algun partidet. Aquí penjo un resum del trofeig d'aquest any (el video l'han retirat per copyright de 6 nations cup , penjo un del partit de dissabte)


A cada equip tenen un jugador que m'ha impressionat per la seva contundència fisica, tal com vaig comentar de Sebastien Xabal de França. En el equip Irlandes es tractade John Hayes. Es tracta d'un Irladès de Cappamoren (de la Irlanda mes profunda), de 125 kg de pes i 193cm d'alçada. Amb una contundència impressionat es anomenat "The bull" (el toro) per la afició Irlandesa i es que quan agafa la pilota no hi ha qui el pari. Jo la veritat no m'atreviria per res del mon, posar-me a davant quan te la pilota. Crec que una foto val mes que 1000 paraules Aquí està amb el trofeu a les mans. Ah per cert, el troç de orella que li falta li van arrancar al començament de aquesta temporada en una jugada d'atac...

Pension Day

Ahir al vespre, al arribar a casa, vaig veure que el carter havia deixat un avís d'un enviament. És un enviament que ja esperàvem, un paquet. Aquest matí he anat a recollir el paquet amb l'avís a les mans. A les 8:30 estava allà i com que aquí s'ho prenen tot amb calma, la oficina de correus, que dit sigui de pas, imagineu com és que està a dintre el super del poble, fins a les 9 del matí no obren... jeje Bé aquesta no ha estat la sorpresa, era d'esperar, la cosa curiosa es que mitja hora abans d'obrir hi havia una ristra d'avis fent cua a la finestreta, colapsant tot el super. El fet de que eren avis ho he observat al cap de l'estona, al principi nomes he vist una munió de gent.
9 del mati, obren la finestreta i veig que tots el avis, entregaven un carnet i els hi donaven un feix de bitllets... Culleres, ja m'he imaginat que era,però a la oficina de correus? I el dia 20?
Doncs la curiosotat m'ha pogut mes que la discreció i al tocar-me el torn i després de que la funcionaria (que es igual de seca que les del país), li he preguntat si li feia res explicar-me com es que tots els avis sortien contant un feix de bitllets. I m'ha contestat "PENSION DAY". Dia de cobrament de la pensió!!!
Ara si que veig tant és que estiguis a Irlanda, la Espanya més profunda o Cànoves (amb tots els respectes pels locals). Al fer-te gran tens la nencessitat de assegurar-te de que no es descuiden res a la teva pensió i has de contar fins a l'ultim centim. Com les cues a les caixes del dia 25 al nostre pais. I es que no ens podem fer vells...Soposo que jo també ho faré algun dia, igual que van a supervisar obres, que també és una especialitat dels avis d'aquí, però això ja serà un altre post.
Acte seguit i al tornar cap a casa, he vist que la cua era al banc. Quines cares de felicitat en haver traslladat els dines d'un lloc a l'altre :-)

St. Patrick's day

Ahir diumenge va ser el dia de Sant Patrick, patró d'Irlanda i dia de gran festivitat. El desfile (o cercavila diriem el Catalans) va ser la guinda del pastel, amb més de 30 carroces monumentals i cents de persones desfilant, va comptar amb una assistència de mes de 500.000 persones, però des de el dissabte hi ha activitats per tot arreu. Jo, per integrar-me i entendre la festa d'una forma mes propera vaig decidir fer-me voluntari per aquests dies i treballar amb la organització. Demanaven una mica de curriculum a cada voluntari, i en veure la meva formació em van demanar si podia estar a estones amb la Policia per si necessitaven alguna intervencio psicològica d'emergència. Per sort no va caler i van ser feines molt simples i senzilles, entre elles em van destinar el dissabte a contar assistents a la entrada d'un espectacle tipus la Fura (al final mes de 5000 assistents).Ahir diumenge, a la Parade em va tocar, recollir i custodiar nens perduts (amb el seu pito corresponent que no paraven de xiular en cap moment de forma estrident i capaç de destroçar les orides mes resistents) i tambe en una intersecció del desfile, controlant la gent que passava, doncs tot el recorregiut estava estrictament ballat i nomes es podia passar per certs punts del recorregut. El meu company de treball era l'Steve, un Irlandès de "pura cepa" que li van tenir que estripar la jaqueta dels voluntairs perquè li quedava petita del llam d'esquena que feia. Cordar-la ja ni somiar-ho.En general va ser una experiència molt possitiva. Tot i que vaig treballar de valent, durant llargues jornades i resistint els xiulets mes potents de nens perduts durant hores i hores va ser molt gratificant sentir-se formar part de tot aquest espectacle tant fantastic i desmesurat.
Al acabar la Parade, tothom es tanca als bars a veure com kosakos i aprofitant el dia tant assoleiat que feia, fer vida al carrer tambe. Nosaltres, vam decidir fugir una mica de la bogeria etilica i vam assistir ala festa de voluntaris que feia la organització a un pub "Renard's", on van tancar una sala nomes per el voluntariat.
Havia sentit a parlar molt del dia de Sant Patrick i realment es un dia molt impresionant, on tothom va pintat de verd i fins i tot pots trobar a qualsevol cantonada un irlandes qualsevol disfreçat del mateix St. Patrick.

Hi havia molts visitants d'altres paisos per veure la festa a Dublin, sobretot americans, doncs diuen que cada america que hi ha al mon, té algun familiar proper o no Irlandes, degut a les onades migratoria de principi del seglem passat. Sigui com sigui, em sento afortunat d'haver pogut viure aquesta festa al mateix Dublin i poder haver aportar el meu granet de sorra perque tot funcionés (tot i possant al limit els meus timpans). :-)

On visc.

En aquest blog he parlat força d'Irlanda i les seves embogides costums, però al contrari que es fa en els blogs no he parlat massa de mi. Per començar i a petició d'algun lector del blog penjo unes fotos del lloc on visc. Es Skerries un petit poble de pescadors al nord de Dublin. Espero que les gaudiu!!

Aquesta és l'entrada principal. Al del final es pis on visc,planta baixa. La cuina amb la que em barallo cada dia per poder subministrar.me energia.

L'habitació.

El que veig cada mati des de la finestra (amb nubols afegits normalment )

Casa vista des de la part del mar.

un altre cop!

Ahir dimarts i tres dies després de 12 anys sense lluita armada, l'IRA va tornar a assasinar. Aquest cop un policia de Irlanda del nord. Spehen Pau Carroll un pobre policia qu feia bonament la seva feina i que no tenia cap relació amb els incidents historics d'Irlanda. Estava patrullant amb el cotxe de policia quan integrants del grup terrorista van deixar com un colador el seu cotxe. Aqui, a diferència de Espanya, la policia de vegades patrullen de forma individual, deixant totalment descobert el pobre agent. Es dificil ser optimista amb terroristes quan es veuen aquestes accions...

L'IRA ha tornat

Ahir diumenge al matí Irlanda és despertava conmocionada per una de les pitjors noticies des de fa molts anys. L'IRA, el grup terrorista Irlandès que lliuta des de fa molts anys per la independència respecte a Anglaterra a Irlanda del Nord va tornar a matar, després de 11 anys i de que tothom es penses que ja havien enterrat les armes.

Dos militars de l'armada Anglesa van ser assasinats i 4 mes estan greument ferits després d'un brutal tiroteig del grup terrorista el dissabte per la nit a la petita població de Antrim a 15 km al nord de Belfast. Allà hi ha una base militar anglesa. Els militars estaven esperan per ser marxar cap a una missió a Agfanistan quan van demanar unes pizzes. Quan els hi van portar i es van acostar a la barrera per recollir-les i pagar-les, dos components del IRA es van abalançar a la balla, disparant contra tot el que es movia, inclosos els dos pizzerus, que estan al hospital greument ferits.

Abans de Nadal vam visitar Belfast (Irlanda del Nord) amb el Carles i la Caren. Tothom (sobretot els politics) es benegloriàven de que el conflicte armat s'havia acabat, però fent un asseig pels carrers es podia "olorar" que no era així. Es veien recents coctels molotofs esclafats contra el mur que separa els barris catolics i protestants, que dit sigui de pas, enriuten del mur dels Israelians. En aquesta foto es pot veure el mur durant la visita.

Hi ha una porta enorme i molt robusta que quan hi ha conflictes entre les dues comunitats, la policia tanca perquè la gent no pugui passar d'un lloc a un altre, com una especie de tallafocs. Per segellar les zones i no s'escampi el conflicte , realment esgarrifos. Aquí es veu la porta.Nosaltres vam passar amb el taxi que ens feia el tour i em vaig sentir com si entres a una zona prohibida, on era vigilat i només hi podia entrar amb el taxi i marxar ràpid. Tots els grups politics han condemnat el atentat, però el IRA deseguida va atorgar-se la autoria dels fets, trencant el procés de pau que existia des de feia una anys entre Londres i Dublin.

Els espanyols ja estem desgraciadament a aquesta mena de noticies, però aquí ha agafat a tothom per sorpresa, perquè ara tampoc tenien un motiu (si es que algun cop n'hi ha agut algun) per reivindicar quelcom. La policia està estudiant acuradament les cintes que van grabar els terroristes i diuen que no descansaràn fins que els pesquin, però dubto que en treguin alguna cosa en clar, doncs a Belfast hi ha barris protestants que no hi és autoritzada l'entrada de la policia de cap forma, on es poden veure murals a les parets de les cases com aquest...

S'acosta St. Patrick's day

S'acosta St. Patrick i aquest serà el meu primer any que el visc. La Festa de St. Patrick és molt celebrada a Irlanda, d'on és patró. El dia és el 17 de març i s'organitza un festival que dura 5 dies per tota la ciutat, amb diversos actes i moooolta gent. L'acte central és una gran gran desfilada pel centre de la ciutat el mateix 17 on participen multitud de persones vestides de verd. Aquest bon sant va néixer en l'actual localitat escocesa de Killatrick, entri Dunbriton i Galsgow. El anomenat senyor, quan tenia 16 anys va ser capturat per uns pirates irlandesos i que el van prendre com esclau al costat d'altres presoners. San Patrici (versio catalana) va ser dut A Irlanda i allí va ser comprat per un ramader que li va destinar a la pastura d'ovelles i a cura de forests i boscos. En l'any 432 va ser ordenat bisbe d'Irlanda, un càrrec difícil, si tenim en compte que el cristianisme aquí es desconeixia. Com tots els sants, la seva vida s'adorna de llegendes o tradicions com les quals va fer fugir a totes les serps d'Irlanda o que va ensenyar als irlandesos a destil·lar (ja deia jo que no veia l'alcohol per cap lloc). San Patrici va morir en la ciutat de Down el 17 de març d'entre els anys 461 al 464, d'aquí que es celebri aquest dia.
Doncs bé, per integrar-me amb aquesta festa he decidit col·laborar amb la organització. Em van demanar un breu curriculum i en veure la meva formació em van dir que estaria amb la policia. Aquest 5 dies de la festivitat hi ha moltiiiisima gent per tot arreu (i normalment mol veguda), cosa que dona molta feina a la policia i agraeixein col·laboracions com la meva. M'han dit que estaré en una base on es canalitzen tots els incidents i envient gent per fer intervencions de tota mena, entre elles psicògiques. Ja penjare el post de com ha anat el dia 18 però de moment em fa molta il·lusió poder participar d'aquesta forma a aquesta festivitat tant Irlandesa. De moment el dia 15 ja haig d'estar ben dora perquè hi ha un acte on s'esperen més de 10.000 persones.

gracies per les bones estones que ens has donat

"No dan respiro señores, no dan respiro. La España charanguera y de gomina, de rubias ceñidas y escupitajo, inculta y reaccionaria que desprecia cuanto ignora que es casi todo. La España nueva rica y hortera culturalmente miserable, inconsciente, cavernícola y fascista; amiga del pedo, el grito y el gargajo que no cesa en sus exabruptos contra Cataluña y su estatuto como antes lo hicieron contra el archivo de Salamanca, ¿recuerdan?. Documentos robados, que conste, y que tienen que devolver a sus dueños como corresponde. Esa España negra seguirá practicando el infundio y la agresión con tal de vilipendiar a esta nación, que lo es, por mucho que ellos no quieran. Si no consta en la Constitución lo de nación hay que cambiar la constitución porque está mal redactada. Ahí están los mamporreros perfumados aliados a los novios de la muerte, esa iglesia ultramontana y patética cargada de odio por todo lo que es vida; esparciendo mentiras, enfrentamientos, amenazas y blasfemias porque esa es la base de su telaraña mental. Irán al infierno por mucho que recen. Ahí están jaleadas por la verruga bigotuda, ese Martín Heidegger de Quintanilla de Onésimo Redondo, conocido demócrata creador de la central de pensamiento de las FAES y de las JONS. La verruga que el pueblo español echó de su cargo por falsario lameculos, humillante y babeante del poderoso americano que nos llevó al desastre de Atocha; casi 200 muertos y miles de heridos por su rastrerismo y prepotencia patética. Ahí está repartiendo su "catalán enano habla castellano", mintiendo nuevamente sin ningún tipo de escrúpulo, porque nos ha tomado a todos por idiotas, porque la idiotez es la base y esencia de su pensamiento. En fin, que todos juntos vayan a cagar a la playa que la mierda se las comerán las gaviotas a las que han cogido como símbolo. Pobres bestias"

Sis Nacions

Ahir dissabte, 28 de Febrer es va celebrar el partit entre Irlanda vs. Englaterra del trofeu Sis nacions a Croke Park. La veritat es que vaig quedar una mica xocat de la salvatjada d'esport que es aixo del rugby. Juadors de mes de 100 Kg. corrent com una locomotra desbocada sent embestits per altres tants de l'esquip contrari. Pero a mes es que el partit Irlanda vs. Englaterra es molt mes que un partit, molt mes que Rugby, degut a la historia de Irlanda, que va ser colonitzada per les trobes angleses. Es com per entendres com un barca - madrid pero amb nacions i que nomes es un cop a l'any. Fa unes dues setmanes vaig tenir la brillant idea de anar a les guixetes a comprar dues entrades i encara riuen. Fa mes de 6 mesos que estan exaurides i no son barates (al voltant de 100 euros cada una).

Al final va guanyar Irlanda per un punt, 14-13 penjo un video on es pot veure l'ambient que es respirava

.