3/7/09

Vacances amb traca final

El dimecres per la nit vaig tornar de passar uns dies a Barcelona amb la Caren, aprofitant la revetlla vam fer el que van ser les vacances d'estiu. La Caren va alucinar amb tot el tema del Sant Joan. Jo sempre he pensat que és una bestiesa la venta a discrecció "d'explosius" de segons quin calibre. Però en general és molt maco, si tothom té una mica de seny. Tot va començar amb uns dies turistics per Barcelona, amb volta amb catamarà (per 12€!!!) inclosa pel port de Barcelona, que des d'aquí recomano. El ticket es pot comprar a una caseta al costat de les golondrines de Barcelona, allà a Colon, al final de les rambles.

Vam passar la revetlla de Sant Joan a casa la Núria, a Sant Andreu, amb una colla de gent magnífica.


També dir que la Caren va fer anys a Catalunya i ho vam celebrar com cal, amb espelmes i tot, amb els meus pares i amb els amics. Vam passar un dia a Andorra, per relaxar-nos a Caldea, que sempre va bé i també vam anar a la platja a pendre el sol.


No van faltar les visites a la familia (els que vaig poder). Vaig visitar a part dels pares al meu tiet Kike i la Silvia, tot gaudint d'una horxata al passeig gaudí amb la Sagrada Familia com a vista privilegiada.


Aprofitant que estava a Barcelona, vaig voler fer-me una revisió mèdica de rutina que tot lesionat medul·lar s'ha de fer anualment. Tot va anar molt bé fins a aquest moment. El que havia de ser una prova sense cap mena de problema (biopsia) es va convertir en la traca final de les vacances que van acabar amb molt mal regust de boca. Resulta que al centre on vaig anar a fer-me aquesta prova (no al Guttmann), el metge que em va tractar, al fer la biopsia, va tallar una arteria con si d'un fuet es tractes, a més a més ,sense adonar-se'n. Vaig marxar cap a casa tant content i al cap de 20 minuts tenia una hemorràgia interna de caball... Al tornar em van portar de pet al quiròfan, obrint i buidant el que van poguer. El dies següents me'ls vaig passar al llit, amb repòs total, seguint les indicacions del metge, perquè el cos absorbís la hematoma. El cos encara trigarà uns dies a absorbir la hematoma, doncs està força escampada. Sembla que cada dia estic millor i tot i que la hematoma trigarà dies a reabsorbir-se totalment, tot quedara en un ensurt monumental (per part del metge també). Tot i això, encara no entenc com un cirurgià no veu una arteria com la AP7 quan té un bisturí a les mans. Vaya una la que em va liar! Però bé, suposo que tothom té dret a cometre un error, i el que per mi és el més important, a rectificar-lo, que és el que va fer.
Enfí, dono gràcies a Deu o a qui sigui que es va compadir de mi en aquell moment i a tots els que vau fer de les vacances uns moments tant genials. També demano disculpes a tots els que no vaig poder visitar, però espero que entengueu que la cosa va ser seria i la meitat dels dies me'ls vaig passar al llit, per prescrpció del metge (grrrrr....).
No m'agradaria acabar aquest post amb el mal rollo mèdic, perquè seria injust pels bons moments amb la meva familia i amics. Vull donar les gràcies a tots els que heu estat al meu costat en els moments de joia però també en els moments crítics, en els quals un de vegades no està molt fi. Que bonic que és tot quan un es troba bé!!! De vegades calen moments com aquests per valorar el maravellós regal que és la vida i la salut. Com diu aquell:
el que no et mata et fa més fort!!!