Aixo que sona tant gros es el congres Europeu de Psicologia que es celebra aquesta setmana es celebra a Oslo (Noruega). Jo estava inscrit i tenia pensat assistir-hi pero despres del ensurt medic de fa dues setmanes ho vaig deixar en 'stand by' , doncs no sabria com estaria. Vaig fer repos absolut i el meu cos va respondre be al viatge cap a Dublin. Vaig seguir fent repos i el meu cos va seguir responent be. Estava registrat com a participant en el congres on presentant un projecte en el qual he colaborat a Irlanda i tambe com a participant en un taller de Atle Dyregov, un psicoleg Noruec que es una eminencia en intervencions psicologiques en emergencies i amb qual ja vaig fer un taller al SEM a Barcelona.
Tot i axo no sabia que fer i al final vaig decidir el dia abans anar-hi. Em feia una mica de respecte, sobretot per l'ensurt medic i tot i que coneixia gent al congres , estaria jo amb mi mateix...
El viatge va comenncar a l'aeroport de Dublin, on la Caren em va deixar amb desti Torp. Ryanair diu que es Oslo, pero es com si et deixesin a Lleida i diguesin que es Barcelona... mes de 130 km de distancia. Arribo a Torp i el autobus no estava adaptat i els taxis em deien que em cobraben mes de 300 euros per anar a Oslo. El tren estava a 5 km. Per sort hi havia una llancadera que sortia cada hora. Em fico a dintra i espero. Observo que a Noruega, a part de que es fa de nit molt tard (a les 12 encara hi ha molta llum) i surt el sol aviat (alla les 4 del mati), la gent llegeix molt el diari, ja siguin adolescents, jubilats o gent que espera el bus. Alla esperant que la llancadera arranques tothom llegia el diari (excepte jo pq no en tenia i no entenia res pq tot son en noruec). Li pregunto a una dona del bus i em diu que en 20 minuts arranca el bus. Aixi va ser. Aquest ens deixa a l'estacio de tren i en 20 min mes arriba el tren, del quan em posen una rampeta perque pugui entrar. Alla estava, un tren noruec, serpentejant el fiords Noruecs, a la bora del mar, en un trajecte que inicialment havia de ser de 2 hores, que em deixaria a l'estacio central de Oslo, 10 minuts caminant del hotel. Al cap de 25 minuts, se m'acosta la revisora del tren i em diu no se que en noruec... jo amb cara de poker dic... What? I em diu amb angles que estant fent reparacions a la via del tren i que en la propera parada em de baixar tots i seguir el trajecte en bus que la companyia ferroviaria ja ha posar pels passatgers. Si si, alla estaven el busos, pero cap adaptat per cadires de rodes. Per sort, de pet, va venir un empleat de la companyia cap a mi i em diu, per coste li posarem un taxi. Guau! Si si, van omplir un taxi amb 4 persones mes i cap a Oslo. Al cap de dues hores, alla les 10 i mort de son arrivem a Oslo i li pregunto al taxista si sabia on era el hotel Spectrum, que es on tenia la reserva. Diu que si, que m'hi deixara a la porta. Genial!! Mes encara quan la revisora no em va voler cobrar cap tiquet... Aixi que calculant pel cap baix em vaig estalviar 300 euros per la patilla. Una aventureta de viatge amb final felic.
Arribo al hotel a quarts de deu amb tot el traqueteo i em fico al llit mort de son, doncs al dia seguent tenia el taller amb Dyregov al centre de Congresos de Oslo.
He estat fent el taller durant dos dies en el qual he congut gent amb un talent impresionat i avui ha comencat el congres propiament dit. He assistit al acte inaugural. Ha estat una barreja entre parlaments, entregues de premis i una rataila de bonics espectacles de ball contemporanis. Ara acabo d'arribar al hotel un altre cop. Son les 11 de la nit i des de les 8 que estic rondant amunt i avall. M'esperen 3 dies de conferencies molt interesants, comptant el projecte el qual he participat que es presenta aquests dies a una de les seus del congres.
Ara se'm tanquen els ulls. El meu cos necessita carregar les piles per dema tornar a comencar fins dissabte que toranre cap a Dublin. En el proper post penjare alguna foto i com esta anant el congres. Ara toca anar cap el sobre. Bona nit!
