Un cop tornats a la normalitat de Dublin, em venen al cap unes quantes fotos que vaig pendre de coses que em van cridar l'altenció de Noruega, a banda del congres, coses curioses. La primera, ja me la vaig trobar només arribar al aeroport de Torp (si se li pot dir aeroport, perquè les instalacions son més petites que les pistes d'altetisme de Granollers). Allà resulta que no van amb euros, sinó amb corones noruegues. Abans d'arribar ja em vaig informar i dins de les instal·lacions del aeroport de juguina pregunto per un ATM (automatic teller machine) que es com es diu amb anglès. Sempre que he anat a un pais de parla anglesa , quan preguntes per un ATM tothom t'enten. A Noruega gairebé tothom parla anglès (com a Catalunya...). Tot i això, la noia que li vaig preguntar, no m'entenia. Dic, si , una maquina d'aquelles per treure cash. I la noia em mira i em diu ahhh!! Tu el que estàs buscant es un "MINIBANK"! Un mini bank? No no, un caixer. Només vull treure alguna corona d'aquestes. Diu, si si, es allà tot senyalant el que els mortals entenem per caixer automàtic o ATM. Em va fer una gracia terrible que als caixers els hi diguin minibanks i es que amb la simpatia que de vegades et trobes a algun caixer a la oficina, potser si que son minibanks, inclús més eficients que els caixers de carn i osos...
Agafo els diners i després de la aventureta del viatget en tren fins a Oslo arribo al hotel. Parlo amb el noi de recepció (més fred que una glacera noruega ) i em dona la clau (targeta) de la habitació. Em diuen, és la 513 a la quinta planta. Vaig a l'ascensor, i allà em vaig trobar amb la segona cosa curiosa només arribar. Pico el 5 i quan arribo a dalt, dic, un moment! Torno a fer una ullada als botons del ascensor i efectivament, no hi habia planta baixa.
Vaig pensar que el que deuria montar el ascensor, aquell dia se li van acabar les tecles amb un B de planta baixa. Però al sortir del ascensor, miro per una finestra i resulta que estava a la 4a planta. Culleres, m'hauré equivocat. No no, estava on el ascensor deia 5. Vaig pensar que estava cansalt del viatge i no li vaig donar més importància. Els següents dies voltant per Oslo vaig descobrir el embolic.Resulta que la planta baixa a Noruega (es el unic pais del mon que ho he vist), li diuen planta 1. De tal manera, si et diuen que vagis a la planta 1 es refereixen a la planta baixa, a la que surt al carrer. Si et diuen que vagis a la planta 5, en realitat es la planta 4 per la resta del mon. Es bo saber-ho. A sant Josep se li va florir la barba esperant a la planta 5, quan li van dir d'anar a la 4a... quines coses...
Els dies següents, tornant cap a l'hotel després d'un taller em vaig trobar una cosa que els Barcelonins estan acostumats a veure. El bicing Norueg! Resulta que a Oslo el ajuntament ha posat a disposicio de qui vulgui llogar el servei un servei (valga la "rebuznancia") de lloguer de bicicletes exactament igual que el bicing de Barcelona. Les mateixes bicicletes, els mateixos parafangs, el mateix sistema de anclatge, el mateix sistema de lloguer i parades per llogar per tota la ciutat. La unica diferència el color a Barcelona son vermelles i a Oslo son d'un color blau rebullit. Serà la passió mediterrania???
A la foto es pot veure clar. A la esquerra el model Norueg, a la dereta el model Barceloní. Son clavats!
La meva pregunta és qui va copiar a qui? Barcelona a Oslo o Oslo a Barcelona? Sigui com sigui si et Català i no vens fins aquí, al cul del mon, fred i ennubolat, no sabràs mai que hi ha una ciutat que té una copia descarada del que tens a casa... (o alrevés, qui sap...).
La darrera curiositat me la vaig trobar al lavabo del hotel. Quan vaig a un hotel, sempre que poden em donen una habitació adaptada per minusvàlids. Es igual que les altres però una mica més amplia i amb alguna barra per subjectar-te quan entres a la banyera o al WC (al WC no hi entro només m'assento...jeje). Doncs bé, aquesta era FULL EQUIP! Tenia barras i manubrius per tot arreu. Amb el que més vaig flipar va ser el maneg de l'aixeta. Una barrilla metàlica de mig metre amb una boleta negra a la punta. Carai, si gairebé podia engegar i parar l'aigua estirat al llit mirant la tele... Només veure'l em vaig fer un far de riure tot sol a l'habitació i es que em va recordar al canvi de marxes del Seat 124 Sport que tenia el meu pare quan jo era petit i cada cop que engegaba i paraba l'aigua em donava la sensació que passava de segona a tercera marxa...
