18/3/10

I un altre Sant Patrick "al sac"...


Ahir va ser Sant Patrick que és com la "festa Major" dels Irlandesos, que és el patró del país. Aquí ho celebren a part de bebent-se fins l'aigua dels floreros (lo qual no es inusual), fent cercaviles a tots els pobles, que segons el presupost de l'ajuntament es més joios o menys. L'any passat vam estar molt implicat al gran cercavila de Dublin, la capital. A cada poble desfilen ben be qui vol o a qui la organitzxació li sembla bé. Aquest any per el temà de que el naixament del Joel es inminent vam decidir anar a veure el cercavilla a Skerries. La veritat es que va ser com molt més personal, vam poder seure a primera fila (no amb els apretujons de l'any passat), només vam tenir que caminar dos carrers per anar-lo a veure (no com les 2 h de cua de Dublin) i la veritat es que fa gracia, veure que el Speaker es el barber del poble, els que desfilen son els fills de la carnisera que juguen a futbol amb l'equip local o les filles de la veina que ballen en un grup. A tots els desfiles te en comú que el primer que passa es algú disfraçat de Sant Patrick obrint pista. En aquest cas era el de la botiga de artesania del poble, un home d'uns 60 anys amb cabell llarg i barba, que podem veure a la foto, que de fet ja fa "el pego".
Just davant nostre, teniem la tribuna del "glamour" (un remolc de un trailer) amb les "autoritats" que també podem veure a la foto, de dreta a esquerra, que son el capella del poble, amb la gabardina coll pujat, el alcalde, amb el cencerro penjant i que sembla que li surti un trebol gegant del cap i un dels dos policies que tenim, que per ser sant patrick va desenpoolsar el trajebde gala. De fet, simbolitzen mol representativament allà sentadets tots tres els tres poders de Irlanda, la esglesia, la politica i l'autoritat.














La gent el que fa aqui, a part de no anar a la marabunta de Dublin es anar de poble en poble, mirant un cercavila i un altre que estan curiosament cordinats perquè es puguin veure succesivament (a les 11, a la 1, a les 3...etc). Em va recordar com aquella gent que corre de un poble a un altre per veure les cabalcades de reis...
Va ser molt més interesant, personal i maco que el de Dublin. Vam acabar el dia menjant un gelat a la porta del super del poble, veient com els Irlandesos i no Irlandesos s'abraonaven cap a la porta del pub, per anar a deborar unes quantes pintes...